dijous, 25 d’octubre del 2007

Algunas fotos de Durham






2 Men


Today,

I went to this successful interview and I saw this man, I felt in love with him and I had to buy this "picture". Now, I have two men at home and the best part is that the new one does not complain, he is just there on the wall, he is like god and while you play his music, it seems that he is singing it from there.

I love Mr. Hendrix

Cheers

una nueva aventura

En mis andanzas por estas tierras albergadas por un cielo plomizo, voy a empezar en breve una nueva aventura, voy a enseñar a 12 niños brtánicos de 6 años, español.
Como le decía a mi amigo David esta noche, por una parte estoy nerviosa pues los niños me asustan pero por otra estoy ilusionada y encantada de poder abrirles un nuevo mundo... espero estar a la altura, espero disfrutar, espero aprender, espero que aprendan y espero poder trasmitirle algo positivo, espero que no lloren todos a la vez, espero que deseen que llegue la clase de español... espero que no me arrastre el miedo la inseguridad, espero sobrevivir....
Ya os contaré...
Para los que no lo sepais, este año he dado;
1. Español para geriátrico,
2. Español para delicuentes,
3. Español para adultos,
4. Español para niños,
¿alguien da más?

divendres, 19 d’octubre del 2007

T'ho mereixes

Fa molts anys, perquè ja en tenim un grapat, Penélope, Mafalda i jo xafardejavem sobre els meus amants, els que els agradaven i els que no i com seria per a elles el seu príncep blau. Penélope va dir que el seu príncep blau no era ni més ni menys que un bon entenedor d'ella maetixa però que de segur que mai el trobaria.
Penélope mai s'ha vist guapa, mai s'ha vist interessant, mai s'ha vist temptadora als ulls masculins tot i que la resta pensavem el contrari. Aquest autoconvenciment d'aoutomenyspreu l'ha portat a mantenir una distància freda amb allò nou o desconegut i a bastir una ampla i alta murlla de pedra piconada que sols alguns afortunats,en certs moemnts, erem capaços de sortejar i entrar al gran palau càlid i plagat de valuoses obres d'art disposades acuradament a les parets de seda. Després de moltes xarrades, Penélope se'n va adornar de l'alçada de les seues parets i la gelor electrica amb els desconeguts i va decidir entrobri una de les xicotetes portes de la muralla. Per aquesta porteta va entrar algú que es va sentir intimidat per la magnificència i la grandiositat del palau, va preferir, tornarn enrere sense descobrir el que hi ha via dins, els seus luxes, la comoditat i també els riscs de la delicadesa de tot plegat. Al eixir, va tancar la porteta, la va tancar amb pany i clau i se la va quedar. Per als que sabiem com botar la muralla ens era fàcil perquè ja sabiem com i quan hi podiem però, no era injust que la porta estiguera tancada, no era injust que s'hagueren endut la clau?, què podiem fer?, res?.... no fam fer res però hi seguiem botant.
L'estiu passat, com feia calor i bon temps, ella va decidir obrir un finestral al sud de la muralla i així deixar passar el vent fresc i suau de la mar. Aquest vent va aprofitar l'esi i la grandiositat de les estàncies per a quedar-se a descobrir el que hi ha havia allí. El que veia, el que sentia i el que tocava de vegades, el feien quedar-se a adormir alli o de vegades el convertien en huracà o tifó. Ara, el vent és allí, és suau, és fresc i càlid, és humit i sec i comença a expandir-se per les estàncies més secretes del palau.

About me

Hello There,

Today I am going to talk about myself since my beloved german friend ask me to do it for releaving my cronical Durham sadness.
Her propousal was to write about my feelings when I think in the concept of nothing, that is to say, when nothing is written, when nothing is said, when nothing is settled, when you start a white page and the other
thing to write about is 10 nice things that I like about myself. So, let's go!

Nothing for me is fear, is darkness, is solitude, is lonlyenss, is my rented house in Durham, is you, me and the world. At the end of the day, we are nothing, we can be replaced by anyone just 5 or 6 friends, lovers or relatives will take us in their souls, so what?!. However, when nothing is written, when nothing is said, when nothing is settled we can do whatever we want and whenever we want, in that case, nothing is great because you can develop your own creativity and yourself.
10 things that I like about myself;

0. My green eyes.
1. My smile.
2. My hands.
3. My tatoo.
4. My teeth.
5. My understaning capacity.
6. My hability to cook.
7. I like to listen others.
8. I am able to adapt to different people and situations.
9. I am able to say: Yes, you are right and I am wrong, I am sorry and thank you.
10. I love my friends as part of me.

Thank you babe!