En mis andanzas por estas tierras albergadas por un cielo plomizo, voy a empezar en breve una nueva aventura, voy a enseñar a 12 niños brtánicos de 6 años, español.
Como le decía a mi amigo David esta noche, por una parte estoy nerviosa pues los niños me asustan pero por otra estoy ilusionada y encantada de poder abrirles un nuevo mundo... espero estar a la altura, espero disfrutar, espero aprender, espero que aprendan y espero poder trasmitirle algo positivo, espero que no lloren todos a la vez, espero que deseen que llegue la clase de español... espero que no me arrastre el miedo la inseguridad, espero sobrevivir....
Ya os contaré...
Para los que no lo sepais, este año he dado;
1. Español para geriátrico,
2. Español para delicuentes,
3. Español para adultos,
4. Español para niños,
¿alguien da más?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cosas de la vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cosas de la vida. Mostrar tots els missatges
dijous, 25 d’octubre del 2007
divendres, 19 d’octubre del 2007
T'ho mereixes
Fa molts anys, perquè ja en tenim un grapat, Penélope, Mafalda i jo xafardejavem sobre els meus amants, els que els agradaven i els que no i com seria per a elles el seu príncep blau. Penélope va dir que el seu príncep blau no era ni més ni menys que un bon entenedor d'ella maetixa però que de segur que mai el trobaria.
Penélope mai s'ha vist guapa, mai s'ha vist interessant, mai s'ha vist temptadora als ulls masculins tot i que la resta pensavem el contrari. Aquest autoconvenciment d'aoutomenyspreu l'ha portat a mantenir una distància freda amb allò nou o desconegut i a bastir una ampla i alta murlla de pedra piconada que sols alguns afortunats,en certs moemnts, erem capaços de sortejar i entrar al gran palau càlid i plagat de valuoses obres d'art disposades acuradament a les parets de seda. Després de moltes xarrades, Penélope se'n va adornar de l'alçada de les seues parets i la gelor electrica amb els desconeguts i va decidir entrobri una de les xicotetes portes de la muralla. Per aquesta porteta va entrar algú que es va sentir intimidat per la magnificència i la grandiositat del palau, va preferir, tornarn enrere sense descobrir el que hi ha via dins, els seus luxes, la comoditat i també els riscs de la delicadesa de tot plegat. Al eixir, va tancar la porteta, la va tancar amb pany i clau i se la va quedar. Per als que sabiem com botar la muralla ens era fàcil perquè ja sabiem com i quan hi podiem però, no era injust que la porta estiguera tancada, no era injust que s'hagueren endut la clau?, què podiem fer?, res?.... no fam fer res però hi seguiem botant.
L'estiu passat, com feia calor i bon temps, ella va decidir obrir un finestral al sud de la muralla i així deixar passar el vent fresc i suau de la mar. Aquest vent va aprofitar l'esi i la grandiositat de les estàncies per a quedar-se a descobrir el que hi ha havia allí. El que veia, el que sentia i el que tocava de vegades, el feien quedar-se a adormir alli o de vegades el convertien en huracà o tifó. Ara, el vent és allí, és suau, és fresc i càlid, és humit i sec i comença a expandir-se per les estàncies més secretes del palau.
Penélope mai s'ha vist guapa, mai s'ha vist interessant, mai s'ha vist temptadora als ulls masculins tot i que la resta pensavem el contrari. Aquest autoconvenciment d'aoutomenyspreu l'ha portat a mantenir una distància freda amb allò nou o desconegut i a bastir una ampla i alta murlla de pedra piconada que sols alguns afortunats,en certs moemnts, erem capaços de sortejar i entrar al gran palau càlid i plagat de valuoses obres d'art disposades acuradament a les parets de seda. Després de moltes xarrades, Penélope se'n va adornar de l'alçada de les seues parets i la gelor electrica amb els desconeguts i va decidir entrobri una de les xicotetes portes de la muralla. Per aquesta porteta va entrar algú que es va sentir intimidat per la magnificència i la grandiositat del palau, va preferir, tornarn enrere sense descobrir el que hi ha via dins, els seus luxes, la comoditat i també els riscs de la delicadesa de tot plegat. Al eixir, va tancar la porteta, la va tancar amb pany i clau i se la va quedar. Per als que sabiem com botar la muralla ens era fàcil perquè ja sabiem com i quan hi podiem però, no era injust que la porta estiguera tancada, no era injust que s'hagueren endut la clau?, què podiem fer?, res?.... no fam fer res però hi seguiem botant.
L'estiu passat, com feia calor i bon temps, ella va decidir obrir un finestral al sud de la muralla i així deixar passar el vent fresc i suau de la mar. Aquest vent va aprofitar l'esi i la grandiositat de les estàncies per a quedar-se a descobrir el que hi ha havia allí. El que veia, el que sentia i el que tocava de vegades, el feien quedar-se a adormir alli o de vegades el convertien en huracà o tifó. Ara, el vent és allí, és suau, és fresc i càlid, és humit i sec i comença a expandir-se per les estàncies més secretes del palau.
divendres, 21 de setembre del 2007
La Tupper Therapy
El fin de semana pasado llovía, hacía un viento no apto para faldas a "lo Marilyn" y encima mi querido compañero de fatigas y alegrias se sumergió a tal profundidad en el mar cibernético que era imposible estirarle a la realidad. Tenía estas opciones;
1. Salir sola a dar una vuelta por mi desierto vecindario.
2. Ir al centro de la ciudad y gastarme un dineral en un café por las inclemencias del tiempo.
3. Ver una comedia de amor aburridisima con una companera.
4. Limpiar la casa SOLA y cabrearme por haber malgastado el tiempo.
5. Intentar sacar a mi compañero del oceáno cibernético declarándole la 3a guerra mundial.
6. Praticar el Tupper Therapy.
Pese a las múltiples opciones me decidí por la más pragmática (raro en mi!) y empecé la terapia. Ah! Para practicarla es imprescindible el mal rollo incubierto o no,la nevera llena y amor por la cocina. Una vez reunidos los requisitos hice lo siguiente:
1. Planificar el menú semanal con la comida que se tiene.
2. Crear recetas nuevas y arriesgadas.
3. Cocinar lo que más le guste a quién más quieras para demostrarle que te acordaste de él en lo moentos de mal rollo, en lo que él pasó de ti.
4. Cocinar y ponerlos en los Tupper adecuados.
5. Organizar el frogorífico y congelador según el plan semanal.
¿No es perfecto? liberas estrés y malos rollos y además puedes disfrutar de un montón de teimpo libre durnate la semana.
1. Salir sola a dar una vuelta por mi desierto vecindario.
2. Ir al centro de la ciudad y gastarme un dineral en un café por las inclemencias del tiempo.
3. Ver una comedia de amor aburridisima con una companera.
4. Limpiar la casa SOLA y cabrearme por haber malgastado el tiempo.
5. Intentar sacar a mi compañero del oceáno cibernético declarándole la 3a guerra mundial.
6. Praticar el Tupper Therapy.
Pese a las múltiples opciones me decidí por la más pragmática (raro en mi!) y empecé la terapia. Ah! Para practicarla es imprescindible el mal rollo incubierto o no,la nevera llena y amor por la cocina. Una vez reunidos los requisitos hice lo siguiente:
1. Planificar el menú semanal con la comida que se tiene.
2. Crear recetas nuevas y arriesgadas.
3. Cocinar lo que más le guste a quién más quieras para demostrarle que te acordaste de él en lo moentos de mal rollo, en lo que él pasó de ti.
4. Cocinar y ponerlos en los Tupper adecuados.
5. Organizar el frogorífico y congelador según el plan semanal.
¿No es perfecto? liberas estrés y malos rollos y además puedes disfrutar de un montón de teimpo libre durnate la semana.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
