T'ho mereixes

Fa molts anys, perquè ja en tenim un grapat, Penélope, Mafalda i jo xafardejavem sobre els meus amants, els que els agradaven i els que no i com seria per a elles el seu príncep blau. Penélope va dir que el seu príncep blau no era ni més ni menys que un bon entenedor d'ella maetixa però que de segur que mai el trobaria.
Penélope mai s'ha vist guapa, mai s'ha vist interessant, mai s'ha vist temptadora als ulls masculins tot i que la resta pensavem el contrari. Aquest autoconvenciment d'aoutomenyspreu l'ha portat a mantenir una distància freda amb allò nou o desconegut i a bastir una ampla i alta murlla de pedra piconada que sols alguns afortunats,en certs moemnts, erem capaços de sortejar i entrar al gran palau càlid i plagat de valuoses obres d'art disposades acuradament a les parets de seda. Després de moltes xarrades, Penélope se'n va adornar de l'alçada de les seues parets i la gelor electrica amb els desconeguts i va decidir entrobri una de les xicotetes portes de la muralla. Per aquesta porteta va entrar algú que es va sentir intimidat per la magnificència i la grandiositat del palau, va preferir, tornarn enrere sense descobrir el que hi ha via dins, els seus luxes, la comoditat i també els riscs de la delicadesa de tot plegat. Al eixir, va tancar la porteta, la va tancar amb pany i clau i se la va quedar. Per als que sabiem com botar la muralla ens era fàcil perquè ja sabiem com i quan hi podiem però, no era injust que la porta estiguera tancada, no era injust que s'hagueren endut la clau?, què podiem fer?, res?.... no fam fer res però hi seguiem botant.
L'estiu passat, com feia calor i bon temps, ella va decidir obrir un finestral al sud de la muralla i així deixar passar el vent fresc i suau de la mar. Aquest vent va aprofitar l'esi i la grandiositat de les estàncies per a quedar-se a descobrir el que hi ha havia allí. El que veia, el que sentia i el que tocava de vegades, el feien quedar-se a adormir alli o de vegades el convertien en huracà o tifó. Ara, el vent és allí, és suau, és fresc i càlid, és humit i sec i comença a expandir-se per les estàncies més secretes del palau.