divendres, 31 de juliol del 2009

EXPERIÈNCIA AVE

La pròxima cita era Barcelona el dia 20 de Juliol tocava Lucinda Williams a la Sala Apolo i Mireia m'esperava per a fer-nos-ho tot ben xarrat. Per arribar a Barna hi havia dos opcions; la primera era l'avió i la segona l'AVE. Em vaig decidir per la segona perquè ja sabeu la poca gràcia que em fan els avions i no havia provat l'experiència AVE.
La nit anterior vaig dormir poc, com sempre, ens vam liar fins la matinada però tenia 2.30 de vaitge per a carregar bateries i un poc de tregua perquè Mireia no ixia fins les 15.10 de treballar.
Puge al tren, faig lliscar la mà per la porta del vagó i ¡Sorpresa! una mare camell amb un el xiquet no parava de plorar. En eixe moment, em va venir al cap l'article de fa unes setmanes d'Almudena Grandes que explicava les peripècies de les mares viatgeres i també dels emails d'alguns pares frustrats. Vaig buscar el seient, vaig col·locar la motxilla amb més o menys dificultat, iaxò sí, inspeccionada i supervisada pels meus companys de vaitge que desitjaven el meu fracàs i com a bona ciutadana, solidaria amb les causes del costat i no d'Àfrica vaig anar ajudar a la mare enfeinada.
Entre les dos vam posar ordre, segons les preferències del nen, a les bosses, contes i joguines, em va somriure i va mirar al nen amb cara de deseperació per agafar-lo entre els braços i intentar-lo calmar.Ho va aconseguir però...
Torne al seient, trac el llibre nou que havia de començar i senc la bateria de preguntes del nen del perquès que tant m'agraden. Em sent orgullosa d'haver triat l'experiència Ave però no feia 30 minuts que estvem camí a l'estació de Sants quan el menut comença a berrejar, a tirar joguines que es converteixen en granades, en míssils i comence a deseperar-me. Intente tancar els ulls, enviar sms, fer alguna cridada, llegir i ¡NO VA SER POSSIBLE!. No podia més,la sang antinens brollava, els tmpans m'esclataven, l'equilibri em fallava i la tensió em pujava, així que vaig saltar del seient i en cara de Rotten Mayer li vaig advertir al nen que me l'emportaria a la meua classe i que de segur que allí no plorava. La mare em va mirar amb la mateixa cara que fa aquest xic a aquest anunci...